Imatges mapa turístic Morella
  1. Et trobes a
  2. Inici >
  3. Cultura i Patrimoni >
  4. Història
facebook twitter
Morella es una altra història
Imatges: 1 2 3 4 5 6
Morella es una altra història

Històriavolver

LA VILA REAL DE MORELLA SÓN MOLTES HISTÒRIES. EL PAS DE REIS, ARTESANS, GUERRERS, CAVALLERS NOBLES

L'enclavament geogràfic de Morella ha estat clau en el transcurs dels segles i els fets històrics. Ciutat de passada, encreuament de camins, entre la Vall de l'Ebre i el Mediterrani, enllaçant Catalunya, Aragó i València, Morella ha estat testimoni d'importants episodis per a totes les civilitzacions que ací han habitat. Des de la Prehistòria, temps del Neolític, de l'Edat del Bronze, ibers, romans, musulmans, jueus, cristians... tots van veure en aquest lloc una fortaleza inexpugnable. La forma capritxosa de la ciutat, el seu castell i muralles han estat escenari del pas de figures com Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid Campeador que va lliurar dues batalles en aquesta comarca al servei del rei musulmà de Saragossa en el segle XI.

La conquesta cristiana i l'època medieval converteixen a Morella en ciutat de privilegis. Morella va ser conquerida pels cristians a l'octubre de 1231, encara que és el 7 de gener de 1232 quan el rei Jaime I va entrar triomfant en la ciutat després de dures negociacions amb el noble aragonès Blasc d'Alagó, qui tenia la promesa del rei de quedar-se amb tot el conquerit. Però el rei volia la ciutat amurallada  i li va dir al seu Cavaller que "Morella no és lloc per a cap home de món, sinó per a un rei, perquè valia tant com un comtat amb les seues possessions". L'esplendor medieval d'aquest municipi queda marcada per ser eix de la Corona d'Aragó, i perquè Morella sempre seria del Rei. En 1270 va passar a pertànyer al Regne de València i en les Corts Valencianes ocupa sempre el lloc protocol·lari de ser Primera Vila del Regne, solament per darrere de València i Xàtiva.         .

Els temps medievals van ser rics, amb una societat de nombrosos gremis, orfebres, platers, escultors, teixidors, ferrers, i comerciants que ja viatjaven a llocs com Grècia, Itàlia, o el nord d'Àfrica. En aquesta època va destacar el personatge morellà Francesc de Vinatea que en el segle XIV es va enfrontar al rei Alfons el Benigne per a oposar-se als desitjos de l'esposa del rei, Leonor de Castella, de cedir en feu al seu fill Fernando les principals localitats de la corona, perillant la unió del regne.

El Cisma d'Occident. Altre moment històric que va viure la ciutat com escenari va ser el Compromís de Casp i el cisma d'Occident. En 1410 Martín l'Humà va morir sense descendència, decidint que el seu successor el triaren nou compromisaris, un d'ells era el morellà Domingo Ram que en 1412, quan van decidir que Ferran d' Antequera fóra el successor, era bisbe d'Osca. En 1414 es van reunir a Morella el papa Lluna (Benet XIII), el rei Ferran I i fra Vicent Ferrer amb l'objectiu d'acabar amb el Cisma d'Occident, temps en el qual hi havia tres Papes diferents.. Les negociacions van durar cinquanta dies sense solució, El rei i Vicent Ferrer van abandonar l'obediència al papa Lluna que es va quedar aïllat a Peníscola fins a la seua mort.

La guerra de Successió. La guerra de Successió també va tenir a Morella la seua crònica. Durant aquest conflicte, les autoritats locals van romandre en el bàndol borbònic, excepte dues ocupacions austriacistes que van asolar el barri de San Miquel. Després de les bombes felipistes, Morella es va quedar amb tan sols 1.800 habitants però, per a la sorpresa de tots, aquella població afeblida va reconstruir la ciutat. El decret de Nova Planta va derogar l'existència del Regne de València i Morella va passar a complir les lleis de Castella.

Les guerres carlines i el Tigre del Maestrazgo. La primera guerra carlina és un dels episodis més decisius de la història de Morella. El governador de la ciutat i el baró d'Herbers van proclamar rei a Carlos V de Borbó en 1833. El pronunciament no va durar molt i durant dos anys la zona va resistir com un menut estat independent dirigit pel general Ramón Cabrera. Les guerres lliurades ací i a Catalunya predeien més conflictes bèl·lics en el nou estat liberal. Van reformar l'organització militar de la zona creant la Comandància General del Maestrazgo (1849-1871) arribant a Catalunya, Aragó i València i amb capital a Morella, igual que es fera més tard al mantenir aquesta capitalitat sobre la província de Castelló i el sud de Tarragona (1871-1879). Però una vegada conclosa la tercera guerra carlina la província militar va tornar a ajustar-se als seus límits civils. Ramón Cabrera, El Tigre del Maestrazgo, va arribar a merèixer el títol de Comte de Morella. Després dels conflictes i després de contraure matrimoni amb una noble anglesa es va exiliar a Londres, penedint-se, fins i tot, de tanta sagnant batalla. En la capital britànica hi ha un carrer dedicat a Morella, la mateixa on visquera el general Cabrera.

 

 

Oficina de Turisme

Condicions legals

Crèdits

arc·estudi
Ajuntament de Morella Patronat Municipal Turisme de Morella asetmyco MORELLA COMUNITAT VALENCIANA UNIÓN EUROPEA L´oratge